El nostre logotip

El nostre logotip

diumenge, 24 d’abril de 2016

Santuari De La Mare de Déu del Mont 26/03/2016 (Alt Empordà)

Excursió entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà, farem un dels tres cims més coneguts d'aquesta regió, el Santuari De La Mare de Déu del Mont situat a 1.125 metres d'altitud, aquest cim és el de menor alçada seguidament del Puig de Bassegoda (1.373 m) i el Comanegra (1.557 m). Les seves vistes són espectaculars, ja que podem endevinar des del Canigó fins al Puigmal, podem veure també el Cap de Creus i el Golf de Roses i seguidament la resta de muntanyes de la comarca de la Garrotxa.

Des de Llinars fins al poble de Beuda trigarem 1:10 minuts, el recorregut en cotxe és el següent:
Sortim de Llinars direcció Sant Celoni (C-35) 12 km per anar a agafar la (AP-7) direcció Girona 58 km, agafarem la sortida 6 per anar a buscar la (C-66) direcció Banyoles, des del peatge a la sortida 6 fins al poble de Beuda ens quedaran per fer 28 km. El peatge són 6 euros d'anada i 6 euros de tornada, un cop i som a la C-66 ens mantenim a l'esquerra a la bifurcació i seguim en tot moment els senyals de A-26/Olot. Després girem a la dreta per agafar la sortida 64 i continuem per N-260/Besalú/GIV-5234/Beuda i ja només falten 4 km per arribar al nostre destí.

Arribats al poble de Beuda estacionem al pàrquing que hi ha davant el restaurant, no hi ha cap problema per deixar el cotxe, ja que hi caben molts vehicles i més si s'arriba d'hora, l'església queda justament al darrere, nosaltres la veurem en finalitzar la ruta.



Iniciem el recorregut per la part del darrere del restaurant on veiem uns cartells que indiquen diferents punts d'interès. Sortim a la pista asfaltada (carretera) que puja cap al Santuari, de seguida trobarem un corriol a mà dreta un cop passat el camp de futbol (agafeu aquest camí marcat amb taques grogues), nosaltres no el vam agafar perquè pensàvem que no anàvem bé i vam cometre un error, resulta que aquest camí t'estalvia uns 500 metres de carretera, ja que surt dos revolts més amunt així que el podeu agafar sense cap problema!

Iniciem la ruta agafant la pista asfaltada darrere el restaurant

Agafeu aquest camí i estalviareu un tram de carretera!

Deixem la carretera per agafar el camí a l'esquerra


Aquí hem d'agafar el camí de la dreta

Nosaltres vam continuar per la carretera, al cap de 800 metres trobem un caminet a mà esquerra on hi ha un cartell que indica "Beuda - El Castellot", l'agafem, el camí transcorre pel bosc pujant suaument entre alzines, de seguida trobem un petit desviament, nosaltres a la dreta, a l'esquerra és zona d'escalada! Continuem pujant, cada cop el pendent es pronuncia més fins que finalment arribem a un encreuament. En aquest punt aneu al tant d'acord?, a la nostra dreta sortim a una pista més ampla que baixa cap a la carretera asfaltada, a la nostra esquerra pujaríem al "Castellot" i recte continuem pujant direcció "El Mont". Nosaltres tot recte amunt!

Esquerra al Castellot, dreta cap a Beuda, nosaltres recte amunt
 


Possiblement aquest és el camí més conegut per pujar cap al Santuari, passarem per la "Font de la Roca Pastora" situada als peus de la carretera. Des d'aquest últim encreuament el camí cada cop puja més, va fent siga sagues, però només cal agafar-se un ritme i anar fent. En tot moment anirem veient taques de color blanc i groc i per altra banda altres de color groc només. Aquestes taques rectangulars de color groc tant ven pintades, pertanyen a "Itinerànnia - Xarxa de senders" (Ripollès - Garrotxa - Alt Empordà). Des d'aquí aprofitem per felicitar els responsables d'aquesta magnífica xarxa de senders, ja que estan molt ven indicats entre les taques de pintura i els cartells indicadors, és una manera molt bona de potenciar el turisme rural i el senderisme.

Seguim les taques grogues en tot moment


Continuem la ruta, passarem pel costat d'un tram força rocós anomenat "Envistes", des d'aquí podem endevinar amb molta claredat el Santuari del Mont dalt nostre i cap a l'esquerra més avall el Castellot situat sobre d'un Puig a menys alçada. Estem per sobre dels 500 metres de desnivell.



Continuem pujant, ara la pujada ja agafa més to de duresa, el camí fa molts revolts, parem per fer una pausa i menjar un plàtan i un tros de xocolata que la veritat va molt bé. Un cop hem reprès la marxa a un revolt veig moure's alguna cosa petita a terra, vaig a veure, i que trobo?, un petit ratolí de bosc! Quin animalot més graciós, corre'ns arriba Jessica i jo miro de fer una foto però el ratolí en pla suïcida agafa i es llença muntanya avall, va començar a rodolar entre fulles i pedres. Pobret com es va espantar, vam fer un fart de riure!

Encara queda lluny el Santuari....

Sortim a la carretera i continuem a l'esquerra


Veiem més claredat ara, passem per un tram anomenat Salve Regina, gaudim de bones vistes cap a la part SE, podem apreciar l'enorme pedrera de guix que hi ha per la part de darrere del poble de Beuda. Últims metres i sortim a la carretera que puja de Falgars cap al Santuari, crec que aquest punt s'anomena "Coll de Batet", trobem allà mateix un rètol que indica que tenim de continuar amunt direcció el Mont. A uns 5 minuts trobem la "Font de La Roca Pastora" situada a mà dreta de la carretera sota el "Cingle de Rocapastora" punt on també si practica l'escalada.

Pujar les escales per veure la Font


Trobem aquest Naixement a la Font de Roca Pastora



Després d'haver vist aquesta font continuem la carretera amunt, en qüestió d'un quilòmetre aproximadament arribem al Monestir de Sant Llorenç de Sous, quedem bocabadats amb les ruïnes d'aquest antic Monestir, el complexe és molt gran, devia ser preciós en el seu dia!

Església i Monestir de Sant Llorenç de Sous


 Quina sorpresa quan arribem al recinte, qui ens espera... doncs un Poni molt simpàtic i divertit al qual no ens podem resistir jeje! Li vam donar un plàtan i se'l va menjar en un tres i no res. Ell estava molt feliç, anava campant per tota arreu amb total llibertat, semblava el guarda del Monestir, un cop allà va començar a arribar molta gent en cotxe per visitar el complexe.


Poni molt simpàtic


INFORMACIÓ ADDICIONAL (Viquipèdia)

Sant Llorenç del Mont (modernament i impròpiament Sant Llorenç de Sous) fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà). Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont. Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat, pertanyent a l'antic municipi garrotxí de Bassegoda, que fou incorporat el 1988 al d'Albanyà i, per tant, a la comarca de l'Alt Empordà. A les seves ruïnes es construí, a principi del segle XIX, l'església parroquial de Sant Llorenç de Sous.



 
Font que trobarem a la part de darrere del Monestir

 



Monestir de Sant Llorenç de Sous


Claustre

Jessica al Claustre del Monestir

Cuina del Monestir

INFORMACIÓ ADDICIONAL (Viquipèdia)

L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat.

Història:

En un document de l'any 872, es parla de la basílica de Sant Llorenç, però el 898 consta que l'església no era més que una cel·la o ermita; aquesta havia estat fundada pels monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja. Una vegada assolida la condició d'abadia i havent passat a dependre d'ella la seva casa originària de Sant Aniol, el monestir de Sant Llorenç de Sous perllongarà la seva existència independent fins a ser incorporat, arran d'una butlla del papa Climent VIII, signada l'any 1592, al de Sant Pere de Besalú.
La ruïna de l'església del monestir de Sant Llorenç del Mont, molt danyada ja en els terratrèmols del segle XV, obligà a abandonar-la definitivament en el segle XVIII. La nova església de Sant Llorenç de Sous fou consagrada el 1829 per l'abat Melcior de Rocabruna i Taverner de Sant Pere de Besalú. Després de l'exclaustració (1835), aquesta església fou servida pels capellans del santuari de la Mare de Déu del Mont, situat al cim de la muntanya. Durant la seva estada al santuari, l'any 1884, Verdaguer assistí a la festa major del poble de Sous, celebrada en aquesta església, i en deixà testimoni literari. En el segle XX el lloc ha quedat despoblat.
És un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esvelt campanar de cadireta de doble obertura.
La supressió de la comunitat monàstica i l'existència posterior d'aquesta església ha fet que modernament s'apliqui el nom de Sant Llorenç de Sous a l'antic monestir de Sant Llorenç del Mont.



Església de Sant Llorenç de Sous


Vam estar uns 20 minuts més o menys, no volíem anar amb masses preses, vam aprofitar per veure bé tot el recinte i fer les corresponents fotografies (que no són poques, penseu que jo aquí al bloc faig un resum de les millors). Un cop vist tot reprenem la marxa, agafem novament la carretera i només deixar el Monestir a uns metres al primer revolt d'aquesta s'enfila un corriol a mà dreta, aquest corriol puja de cop i s'endinsa al bosc, l'hem d'agafar, de seguida veurem més taques de color groc i també les vermelles que són d'un altre itinerari.



Deixem la carretera per agafar el corriol a mà dreta de la imatge

Coll de Soserres


De seguida arribarem al "Coll de Soserres" i ven a prop i és el "Turó de Montjuïc" situat a 978 metres d'altitud. En tot aquest tram a part de les marques de pintura també anem trobant mols "Hitos" de pedra, un cop deixat el Coll enrere uns 10 minuts més i anem a parar de nou a la carretera. Un cop a la carretera a 50 metres fa un revolt molt tancat a l'esquerra, pues bé, a la dreta surt un corriol que puja una mena d'escales i trobem una porta, l'hem de travessar i continuar pujant pel bosc.


Sortim a la carretera, a 50 metres, corriol a la dreta

Els ciclistes també gaudeixen d'aquesta carretera, o no.....

Creuem la porta per continuar pujant

El camí se'n fila amunt, el bosc cada cop és més obert, ara només trobem pins i avets (vegetació més típica d'alta muntanya), a un revolt del camí el paisatge ens ofereix una espectacular panoràmica del Canigó, es ven nevat, està preciós!

El camí fa siga sagues i és força pedrós


El camí va fent uns revolts, el terra es ven empedrat i ens trobem amb un altre camí a la nostra dreta (que baixa, ho puja) depèn de la direcció en què anem, aquest camí va a la població de Falgars. Seguim caminant i ja escoltem el soroll de la gent, això significa que estem molt a prop del Santuari, 10 minuts i arribem. En arribar ens trobem amb una altra porta de fusta com la que hem deixat més avall al revolt de la carretera, l'obrim i passem, ja som al Santuari de La Mare de Déu del Mont.

Arribem al Santuari per la seva part inferior

Porta d'accés 


Que trobem un cop arribats per a la nostra sorpresa? Doncs a 4 valents a punt de llançar-se muntanya avall en "Ala Delta", increïble! Resulta que eren els mateixos que vam veure quan vam arribar a Sant Llorenç de Sous, durant la pujada ens van passar en cotxe per la carretera. L'expectació era màxima, hi havia molta gent amb les càmeres i els telèfons mòbils disposats a capturar el moment.

A punt de llançar-se amb el seu Ala Delta



Acabant de preparar els Ala Delta

Ala Delta
 

A la part esquerra es veu la carretera que puja de Falgars


Vam quedar parats, increïble aquests tipus quin valor que tenen, deu ser bestial la sensació de llibertat que t'ha de donar llançar-se al buit i de cop començar a volar com un ocell. Ens dirigim cap a la part de darrere del Santuari per anar a contemplar les meravelloses vistes del Pirineu Gironí (principalment el Canigó) que es veu de molt a prop hi ha més a més, es ven nevat. També podrem veure la famosa escultura que van fer del poeta Jacint Verdaguer en el seu homenatge.

Santuari de La Mare de Déu del Mont

Sobren les paraules, només cal silenci....

  
Amb Mossèn Cinto Verdaguer

Exemplar preciós de papallona


És un dia per gaudir de debò, quines vistes ens ofereix aquest cim, el Canigó preciós, també observem muntanyes de l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà com ara el Puig de Bassegoda i el Comanegra, més cap a l'esquerra tenim la part del Collsacabra i sota nostre el Parc Natural de la Garrotxa. Una llàstima que hi ha aquesta mena de calitja i no arribem a veure del tot el Golf de Roses ni el Cap de Creus, però tot i així és impressionant.

Selfie cap al Canigó

Un paisatge fantàstic

Ja tenim al cap el Comanegra per un altre dia....



Jacint Verdaguer, Canigó (poema) (p. 27-28)

"Lo Canigó és una magnòlia immensaque en un rebrot del Pirineu se bada; per abelles té fades que la volten, per papallons los cisnes i les àligues. Formen son càlzer escarides serresque plateja l'hivern i l'estiu daura, grandiós beire on beu olors l'estrella,los aires rellentor, los núvols aigua. Les boscúries de pins són sos bardissos, los Estanyols ses gotes de rosada, i és son pistil aqueix palau aurífic, somni d'aloja que cel davalla".


Canigó

Puig de Bassegoda

Puig de Bassegoda amb el Canigó al fons

Una Selfie amb la Garrotxa sota nostre a la part dreta
 


INFORMACIÓ ADDICIONAL (Viquipèdia)

La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona.



Accés a la terrassa del restaurant

Interior del Santuari de la Mare de Déu del Mont



Actualment a part del Santuari també hi ha l'hostatgeria i el restaurant, després de dinar l'entrepà vam entrar per donar una ullada a tot el recinte. El bar disposa d'una magnífica terrassa amb unes vistes brutals cap al mar i el restaurant també, la pròxima vegada que tornem aprofitarem per dinar al restaurant, ja que es veu molt acollidor i disposa també d'excel·lents vistes, això si, el menjador és tancat i no pas a l'aire lliure. He de dir que segurament cal reservar amb antelació, ja que hi havia molta gent, la majoria puja en cotxe.

Saló on és situat el bar, el restaurant queda sota


També si pot visitar dintre de l'hostatgeria, l'habitació en va estar allotjat Mossèn Cinto Verdaguer, tot està igual, als peus del seu llit hi ha un llibre per signar, nosaltres vam deixar la nostra firma. Durant la seva estada aquí és on es va inspirar per escriure el famós Poema sobre el Canigó.


Signant el llibre de visites


Imatge de la Verge

Escultura al VII Centenari del Santuari

Enorme antena de Comunicacions

Ja és hora de marxar, en total haurem estat uns 1 hora aproximadament a dalt del Santuari (entre dinar i fer la visita a tot el recinte). El camí de baixada serà el mateix que de pujada fins al Monestir de Sant Llorenç de Sous i un cop allà agafarem un desviament seguint les taques vermelles.

Taca vermella a la carretera, sota el Monestir

Monestir de Sant Llorenç de Sous


Un cop arribats a la carretera on havíem deixat el Monestir de Sant Llorenç de Sous abans en pujar, trobem una taca de pintura vermella, la seguim, sortim a la part NO del Monestir (o part de darrere) directament... i bordegem el Monestir pel seu costat dret seguint les taques vermelles. Trobem una petita caseta feta amb totxos, l'església i el Monestir ens queda sempre a la nostra esquerra. Nosaltres seguim les marques vermelles en tot moment, justament a la caseta fer un gir brusc a la nostra dreta i seguim el corriol.

La caseta de totxos al costat de l'arbre, girem a la dreta
 

Aquest corriol s'endinsa al bosc i de sobte arribarem al seu punt més complicat i tècnic, resulta que aquest corriol baixa pel mig de la muntanya molt directe amb la qual cosa el desnivell és força important, haurem de tenir molta cura de no caure, aquest tram deu tenir uns 50 o 60 metres però el seu pendent és bestial. Caure en aquest punt pot ser fatal, és molt fàcil relliscar, penseu que a les fotografies mai s'aprecia realment com són els camins o paisatges. Jo no recomano baixar per aquí amb nens ni tampoc a gent gran, millor fer l'altre camí, el de pujada seguint les taques grogues.

Tram molt complicat de baixada

Perspectiva de la baixada des de baix


Un cop superat aquest punt el corriol continua baixant però ja no tan radical tot i que hi ha punts tècnics. Ara el nostre pròxim destí serà arribar al "Castellot", ús enrecordeu que vam veure un desviament de pujada? Aquest corriol ens durà directes a les ruïnes d'aquest antic Castellot. Tot aquest tram de corriol podríem dir que s'anomena Pujant del Grau, després passaríem a prop del Turó de les Grives situat a 654 metres d'altitud i finalment arribem al Castellot situat a 563 metres.

Ja veiem les ruïnes del Castellot



INFORMACIÓ ADDICIONAL (Viquipèdia)

El Castell de Beuda, o Castellot de les Bruixes, és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.



Castell de Beuda


Jessica amb el municipi de Beuda sota seu


Resta de la Torre de vigilància


Pedrera de Beuda

El municipi de Beuda al centre de la imatge

On senyala Jessica tenim el cotxe estacionat


Antic aljub per guardar l'aigua de la pluja

Aquí estarem uns 15 minuts visitant aquestes ruïnes, toca marxar, continuem el corriol avall sempre seguint les taques vermelles, aquest camí a estones és còmode de baixar i altres no tant, ja que en alguns punts el desnivell és més pronunciat pel fet que baixa molt vertical. Finalment aquest corriol ens conduirà fins a l'encreuament que vam deixar enrere quan pujàvem al matí i un cop arribats aquest punt ja només cal fer un gir a la dreta per continuar pel corriol amb taques grogues pel qual vam fer la pujada. En un tres i no res sortirem a la carretera asfaltada i ara si, al revolt que explicava aquest matí agafarem un altre corriol (situat al costat d'un senyal de tràfic) per evitar el tram final de carretera, sempre seguint les taques grogues tot avall, no hi ha pèrdua! Aquest últim tram transcorre per una zona anomenada "Can Lluc".

Seguiu les taques vermelles!

Encreuament, per baixar agafem a la  dreta
Baixem per la dreta de la carretera 

Al costat esquerre del senyal, agafem el corriol

Senyal de trànsit amb l'església de Beuda de fons

INFORMACIÓ ADDICIONAL (www.Catalunya.com)

L'església de Sant Feliu de Beuda es troba al centre del municipi i actualment és la parròquia de la vila. Des del punt de vista arqueològic és un important vestigi de l'art romànic català.
Es tracta d'un edifici del segle XI compost per una planta basilical de tres naus: la central està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals ho estan amb quart de canó. El temple és irregular, ja que la paret del davant és més llarga que l'oposada.
Malgrat les diverses reconstruccions que ha patit, encara guarda restes de l'estructura original, com la porta principal, que té tres arcades sense tambor que formen una escala en degradació. L'arc central es diferencia de la resta perquè té dues columnes de capitells adornats.
El campanar actual és modern i segurament reemplaça l'antiga torre desapareguda, d'una sola paret. L'absis major de la capçalera està decorat amb un fris de dents de serra i custodiat per dues capelles absidals als costats. Al mig de cadascun dels absis s'obren finestres amb arcs de mig punt. A l'interior es conserva una valuosa pica baptismal del segle XII, ornamentada amb figures esculpides i arquets cecs.

Església de Beuda, data del segle XI

Un cop hem finalitzat la ruta a l'hora de pujar al cotxe decidim anar a donar un cop d'ull ràpid al "Castell de Queixàs" situat tot just als afores del poble, és molt fàcil arribar, només sortir del pàrquing en agafar la carretera avall hi ha un revolt a mà dreta amb un cartell que indica aquest lloc. Deixem el cotxe a peu de carretera en un petit espai on no fa nosa, només han estat 3 minuts des del pàrquing fins aquí, caminem fins aquest Castell 80 metres i ja hi som. No hi ha res.... és tancat, sembla abandonat, fem les fotos i marxem, ja que no podem fer res més, donem la visita per acabada.


 
Castell de Queixàs

Vista del poble de Beuda des del Castell de Queixàs

INFORMACIÓ ADDICIONAL (Castell de Queixàs) (Gencat)

En la recerca, llegia que al segle XV la família Queixàs es construí un castell gòtic al pla, prop de l'església.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; construcció del segle XV bastida sobre un edifici més antic. Està format per tres cossos de diferent alçada. El cos principal és de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. La porta principal és d'arc de mig punt adovellat i la resta d'obertures tenen la llinda i els brancals realitzades amb carreus ben tallats mentre que la resta dels murs es realitzaren en pedra poc desbastada. Algunes de les finestres tenen decoració gòtica amb un arc conopial calat esculpit a la llinda i figures animals a les impostes. A la part superior són visibles els antics merlets tapiats per fer unes golfes. A la façana posterior hi ha annex un altre cos d'alçada inferior i amb la teulada perpendicular a la del cos principal. Aquí també són visibles sota la teulada els antics merlets tapiats.

El tercer cos és la torre, que disposa de planta baixa, amb el mur atalussat, i tres pisos superiors. Una de les finestres del segon pis té dos arquets trilobats sense la columna central. Després de les restauracions es substituí el teulat a dues aigües per un de pla amb merlets.





  1. Temps total de la ruta: 6:03 minuts
  2. Temps real en moviment: 3:26 minuts
  3. Temps aturats: 2:36 minuts 
  4. Distancia: 9,47 quilòmetres
  5. Desnivell positiu: 830 metres
  6. Desnivell negatiu: 830 metres

Pots trobar la ruta al Wikiloc aquí



Nota: Només trobem una font al camí (Font de Roca Pastora), com sempre cal dur aigua, la part positiva? Un cop al Santuari es poden demanar begudes (servei de bar), també disposen d'uns serveis (W.C) en perfecte estat.
Imprescindible la visita al Monestir de Sant Llorenç de Sous i el Castellot (opcional).
Molt al tant amb fer el camí de baixada seguint les taques vermelles (no recomanem fer-ho amb nens) millor l'opció taques grogues (recorregut Itinerànnia).




"Esperem que us hagi agradat aquesta fantàstica ruta"

Fins a la propera!!