Pic de Freser (2.834) i Pic de l'Infern (2.869) 29/10/2016 Alta Vall del Ter

Avui amics us ensenyarem una ruta molt maca a una de les zones que més ens agrada a nosaltres, Ulldeter, que juntament amb Núria ens té enamorats!

El pla per avui és pujar dos cims molt coneguts com ara són el Pic de Freser (2.834 m) i el Pic de l'Infern (2.869 m), són pocs els cims que ens queden per pujar entre aquestes dues zones tan maques del Pirineu Gironí, tot i que no ens cansarem mai de venir per aquí a fer el que més ens agrada, que és caminar a la muntanya.

Per arribar en cotxe des de Llinars fem el següent: agafem la C-251 direcció Granollers passant per Cardedeu, a la primera rotonda a l'entrada de Granollers ens desviem cap aC-352 direcció Les Franqueses del Vallès, anem tot recte fins a trobar la primera sortida direcció C-17 Vic/Ripoll, ens incorporem a l'autovia i no la deixem fins a arribar a Ripoll, a l'entrada de Ripoll ens desviem a la dreta direcció Sant Joan de les Abadesses per l'N-260, després deixem aquesta carretera i agafem la C-38 direcció Camprodon, finalment a l'entrada d'aquest preciós poble ens desviem cap a l'esquerra direcció Setcases i Vallter 2000 agafant la GIV-5264. Farem tot el port de muntanya fins a arribar a peu de les pistes d'esquí de Vallter 2000, aquest recorregut es fa sense tràfic en aproximadament 2:10 minuts.

 

La ruta d'avui és una ruta no massa llarga però si amb alguna dificultat, caldrà grimpar una mica amb molta cura per poder assolir el segon cim del dia, el Pic de l'Infern, després però d'haver pujat en primer lloc el Pic de Freser. En total surten uns 10 quilòmetres i 6 hores aproximadament.

 

 

Iniciem la ruta, a un dels últims revols de la carretera que puja de Setcases fins a les pistes d'esquí de Vallter, ja veureu que hi ha molts cotxes aparcats, és justament uns 300 metres abans d'arribar dalt de tot. Agafem el camí del GR-11 que ens condueix al refugi d'Ulldeter.

Iniciem la pujada pel GR-11 en un revol abans d'arribar a l'últim pàrquing.

Passem pel Refugi d'Ulldeter i continuem el GR-11 amunt.

Pugem pel GR-11, dabant nostre observem el Coll de la Marrana (2.530m).

Panoràmica des del Coll de la Marrana amb el Bastiments en primer pla.

Camina i Calla sempre amb un somriure a la cara (menys a les pujades).
 

De seguida arribem al refugi (15 m) i en qüestió de (40 m) ja som al Coll de la Marrana, en aquest punt sempre bufa el vent, sort que avui menys que d'altres dies. Hi ha uns quants senderistes, alguns es decanten per tirar a l'esquerra direcció el Gra de Fajol i d'altres cap a la dreta direcció Bastiments. Aprofitem per fer un petit àpat, (plàtan i xocolata) i ens posem el paravent per continuar seguidament amb el nostre itinerari.

Un servidor al Coll de la Marrana.

La Vall de Freser és preciosa amb el Balandrau i el Torreneules al fons.

Passem pel costat d'aquesta enorme fita de pedra.
 

El que farem avui és estalviar-nos la pujada a Bastiments i la baixada per la carena cap al Pic de Freser també, ja que el cim de Bastiments el vam fer l'any passat i tot just comencem ara a caminar novament després d'haver parat força durant els mesos d'estiu.

Fem el següent: en comptes de pujar a Bastiments i de continuar el GR-11 direcció Núria agafem i comencem a caminar entre la "Feixa Llarga". A poc a poc anem guanyant alçada, el terreny cada cop és pitjor, ja que hi ha enormes pedres que es mouen, la pujada és força molesta i lenta però ens estalvia la gran pujada a Bastiments.

 

La muntanya màgica de Montserrat apareix entre la boira baixa.

Puig de Les Borregues 2.675m

Pic de Freser 2.834m

Tram força empipador per estalviar-nos la pujada a Bastiments.
 

Passem pel costat d'una enorme pila de pedres i continuem amunt cap a les "Arpelles del Freser", crec que es diu així a un petit conjunt de blocs de pedra que sembla que hagin de caure capa nosaltres en qualsevol moment. De sobte trobem un petit grup de cinc Isards, s'aturen, ens miren i continuen el seu camí cap amunt, aquests sí que pugen de pressa, no com nosaltres!

D'esquerra a dreta veiem el Gra de Fajol i el Puig de Les Borregues.

Arribem a la carena que va de Bastiments al Pic de Freser.

Vistes cap a França.
 

Després d'una pujada molt incòmode arribem a la "Collada de les Comes de Malinfern" (2.705 m), portem 1.45 m aproximadament. Agafem aire i gaudim de les meravelloses vistes que ens ofereix aquest Coll, veiem que baixa gent per la carena a la nostra dreta, vénen de Bastiments, la baixada es veu força complicada també, ja que hi ha trams força tècnics.

Jessica a la carena que ve de Bastiments

Jo amb vistes cap a Coma de Vaca.

Gaudint del dia d'avui.

Panoràmica espectacular d'Ulldeter - Núria.
 

Tenim el primer cim del dia, ven a prop, continuem caminant per la carena, sempre amb molta precaució, ja que ens adonem que cada vegada el terreny es fa més abrupte i dificultós, a la nostra dreta hi ha precipici (part Francesa) hi ha l'esquerra, observem la preciosa Vall de Freser, ara ja no és verda com a la primavera, la tonalitat de la gespa dels prats han agafat les tonalitats pròpies de la tardor.

Jessica fent la pujada cap el primer cim del dia, el Pic de Freser.
 

 

Preciosa panoràmica amb Coma de Vaca i els dos cims a fer avui.

 

Veiem el Pic de l'Infern des del Pic de Freser.

Vistes cap a Núria amb el Puigmal al fons.

Fa un dia fantàstic, observem al fons el Montseny.
 

Fem cim en 2.30 m, no hi ha ningú, tot el cim per nosaltres sols. Com ja tenim molta gana i aprofitant que no fa gens d'aire seiem a terra per dinar (estarem uns 20 m). El dia està en calma, les vistes són increïbles als 360°, darrere nostre tenim els "Estanys de Carança", és la primera vegada que els veiem. Tot just acabem els entrepans, arriba un petit grup d'excursionistes, són els que baixaven de Bastiments, dos homes i tres dones, molt simpàtics. Conversem amb ells i aprofitem per fer-nos algunes fotografies, ells també van direcció Pic de l'infern, aprofito des d'aquí per agrair-les els consells que ens van donar per fer la pujada al segon cim.
 

Pic de Bacivers a l'esquerra i Bastiments a la dreta.

Un altre cim conquerit, ja tenim el primer del dia.

Un senyor molt amable ens va fer aquesta fantàstica foto dalt del cim.

Petita grimpada que cal pujar.
 

Segons ens han indicat aquests companys, en qüestió de 30 minuts farem cim al Pic de l'Infern, no s'equivoquen i així ho fem. La pujada és perillosa, s'ha de vigilar moltíssim, ja que cal grimpar un tros, farem servir les mans, hem de passar per sobre d'una llosa força gran i molt inclinada, la pedra rellisca així que ens agafem ben fort i passem sense grans complicacions, fixeu-vos en uns punts vermells que trobareu en aquest punt si teniu pensat pujar, cal seguir-los! El pitjor ja està fet, ara només queda pujar l'últim tros i llestos!

El Pic de Freser ja és historia.

Últim esforç per assolir el Pic de l'Infern, darrere veiem el Pic de Freser.

Segon cim del dia, darrere nostre els estanys de Carança.

Repte aconseguit, ja tenim els dos cims d'avui Jessica.

Jo al Pic de l'Infern mirant cap a la Vall de Freser.
 

Aproximadament portem unes 3.15 m de ruta, som al cim del Pic de l'Infern 2.869 m i per a la nostra sort no hi ha ningú i no fa ni gota d'aire, igual que al Pic de Freser. La gent que hi havia al cim ens la vam creuar a l'últim tram de pujada, ells anaven direcció Pic de Freser i nosaltres al revés.
No érem conscients de les extraordinàries vistes que tindríem des d'aquest cim, sota nostre els Estanys de Carança, al fons la Cerdanya Francesa amb el Carlit i els Perics, Pirineu d'Andorra, Núria amb el Puigmal, Torreneules, Balandrau, Puig de les Borregues, Montserrat, el Montseny, veiem també ven lluny el Puig de Bassegoda i el Comanegra, Costabona i Roca Colom, Gra de Fajol, el massís del Canigó, Bastiments, Bacivers i Pic de Freser, entre molts altres que no conec. Simplement espectaculars companys, prenem nota per fer algun dia una ruta pels Estanys de Carança, ja que també hi ha per veure les Gorges de Caraça, se'ns acumula la feina!!

Bacivers, Canigó, Bastiments, Costabona i Pic de Freser.

El tram més complicat per accedir d'un cim a l'altre, cal grimpar una mica.

Pic de l'Infern 2.869m

Piolet col·locat pel G.E.I.S. de Castelló d'Empúries en el seu 30° aniversari.

Jessica té motius per estar així de feliç, avui dos cims.

Panoràmica cap a la Vall d'Eina i els Estanys de Carança.

Panoràmica cap a Ulldeter amb Bastiments i el Canigó al centre.

Al fons a l'esquerra s'imposa el gegant Puigmal.

La Vall d'Eina és espectacular, al fons la Cerdanya Francesa.

 

Esquerra "Estany Blau" i dreta "Estany Negre"

Vall d'Eina, Cerdanya Francesa i al fons de la imatge, el Carlit, i el Perics.

Estany de Carança o de les Truites "el de l'esquerra"
 

Gaudim i gaudim del fantàstic dia que ens està fent i de la gran ruta d'alta muntanya d'avui, això és el que més ens agrada! Aprofitem per fer-nos moltes fotos i decidim posar-nos en marxa altre cop, tot just comencem a descendir el cim, veiem que ja pugen els excursionistes amb els quals ens havíem trobat a l'altre cim. Els saludem i els hi donem ànims perquè finalitzin amb èxit els últims metres per fer cim.

Vall d'Eina.

Algú va captar-me amb una foto mentre gravava un vídeo.

Pic de l'Infern 2.869m

Punt Geodèsic al Pic de l'Infern.
 

Ara amb molta cura iniciem el descens, el més dur d'avui ja està fet, pràcticament no trobarem més pujada sinó tot el contrari. Caminem per la carena, deixem a la nostra esquerra el Pic dels Gorgs (2.851 m), nosaltres no pugem i continuem avall, el camí es força marcat pel pas de la gent, tret d'algun petit punt on no s'aprecia massa. Però no patiu, és molt intuïtiu, arriba un punt on hem de deixar de baixar per pujar una mica, fem servir les mans, un cop a dalt es torna a baixar altra vegada. I ara si, som al "Portell" i endevinem davant nostre la "Cabana de Tirapits".

Arribem al Coll de Tirapits, a la dreta cap a Núria, nosaltres a l'esquerra.

Jo a la Barraca de Tirapits.

Després d'una baixada força pedregosa el camí millora molt en aquest punt.

El camí de tornada no te pèrdua, només cal seguir el GR-11.
 

A la Cabana de Tirapits trobem una altra parella, els saludem, fem un parell de fotos i continuem el nostre descens pel GR-11, s'ha d'agafar avall a l'esquerra, direcció Vallter, a la dreta ens aniríem cap a Núria. Portem unes 4.30 m aproximadament, penseu que en aquest temps hi ha sumat els 30 minuts de parar a dinar al cim del Pic de Freser.

Jessica amb un cau de Marmota, avui no hi ha hagut sort.

La pujada l'hem fet carenant aquests cims.

Val la pena aturar-se per fer unes fotografies.
 

Que bé que caminem ara, ha desaparegut tota la pedra, només cal seguir el petit corriol del GR-11 que es deixa veure entre els enormes prats que van des de la Cabana de Tirapits fins al Coll de la Marrana. A la nostra esquerra deixem els grans blocs de pedra que arriben fins al Pic dels Gorgs, aquesta part s'anomena Coma de l'Infern, seguim tot recte avall, comencem a trobar alguns caus de Marmota, però cap senyal d'aquest animalot tan simpàtic.

Fem la vista enrere i veiem el Pic de Freser.

Seguim el GR-11, avall trobaríem el refugi de Coma de Vaca.

Darrera meu el Pic de Freser,



Trobem aquest petit estany abans d'arribar dalt del Coll, deu ser pel bestiar.
 

El camí fa un tomb a l'esquerra per travessar els "Aigols Podrits", en aquest punt trobem un rètol indicatiu on marca el GR-11 direcció el refugi Coma de Vaca i el refugi d'Ulldeter. Ens aturem i fem alguna fotografia més, després continuem, davant nostre força lluny encara, veiem alguna cosa estirada a terra a prop d'unes grans pedres, quan arribem resulta ser un home que estava allà estès a terra prenent el sol tranquil·lament!! El saludem i ens aturem a xerrar amb ell un parell de minuts, ens explica que bé des de Núria i que es dirigeix al refugi d'Ulldeter on farà nit, comenta que aquesta ruta ja l'ha fet en diferents ocasions, sempre acompanyat però que aquesta vegada volia anar sol. Li desitgem un bon camí fins al refugi i continuem endavant. Queda fer l'últim esforç del dia ara, un petit tram de pujada fins a arribar al Coll de la Marrana, un cop allà, tot baixada fins al cotxe!

Últim tram de pujada abans d'arribar al Coll de la Marrana.

Som al Coll de la Marrana, només queda baixar fins al punt d'inici.

Baixem aquest tram de pista d'esquí paral·lel al GR-11.

Finalitzem el recorregut passant novament pel refugi d'Ulldeter.

Ens anem trobant els últims excursionistes del dia que també estan ja de baixada, anem pendents de veure alguna Marmota, però aquesta vegada no hi ha sort, arribem al refugi d'Ulldeter, passem de llarg i continuem fent el camí de baixada que al matí havíem fet al revés. Una mica més endavant passat el petit pont de fusta que travessa el Naixement del riu Ter ens aturem per remullar els peus, l'aigua és molt freda així que és posar i treure els peus en un tres i no res. Ja només queda arribar a la carretera on tenim el cotxe, ho fem en qüestió de 10 minuts, altra gent arriba a l'hora amb nosaltres tot i que encara queden cotxes estacionats. Posem punt final a aquesta fantàstica ruta d'avui, ens surten uns 10 quilòmetres i 6.30 m, en total. Teniu en compte que el temps real de caminada és menys, aquí s'han de sumar totes les parades per fer fotografies, l'estona de dinar i xerrar amb la gent que trobem pel camí i remullar els peus al riu, en total la ruta en si és d'unes 5 hores o 5.30 m. Esperem que ús hagi agradat molt la ruta d'avui companys, ja sabeu, salut i muntanya!!

ANOTACIÓ: Aquesta no és una ruta qualsevol, s'ha de tenir bona condició física i s'ha de vigilar molt durant gran part del recorregut, sobretot el tram que va del Pic de Freser fins a baixar a la Cabana de Tirapits, té un grau de dificultat i no aconsellem gens anar amb nens, per anar amb nens ja trobem altres rutes que no són tan perilloses. Penseu també en el temps "climatologia", això és alta muntanya, sempre que es vol anar al Pirineu s'ha de controlar el temps uns dies abans, nosaltres ús convidem a veure als amics Mauri i Molina de TV3, són dos cracs i sempre endevinen els temps, és una pasada.

Anècdota de la sortida: Justament en finalitzar la ruta, un cop vam deixar el GR-11 i érem a la carretera a punt d'arribar al cotxe, vam veure el nostre primer LLOP!!! Si companys ho sentiu bé, un LLOP, llastima que ja tenia la càmera guardada a la motxilla i va ser tot tan ràpid que no li vam poder fer una fotografia. Així que ja sabeu, si aneu per Vallter que sapigueu que hi ha LLOPS!!!

 

 

1. Temps total de la ruta: 6:30 minuts
2. Temps real en moviment: 5:15 minuts
3. Temps aturats: 1:15 minuts
4. Distancia: 10,85 quilòmetres
5. Desnivell positiu: 991 metres
6. Desnivell negatiu: 996 metres

 

 

Pots trobar la ruta al Wikiloc aquí