El nostre logotip

El nostre logotip

divendres, 27 de maig de 2016

El Talló (1.276) Alta Garrotxa 14/05/2016

El Talló, situat a l'oest de l'Alta Garrotxa, entre la vall de Bac i la vall de Salarsa, és una muntanya molt representativa d'aquest Espai d'Interès Natural. Des del seu cim, en un dia clar, s'observa des del Canigó, al nord, fins al Montseny, al sud, i des de la Mare de Déu del Mont, a l'est, fins a Peguera (Berguedà) a l'oest.


La ruta que farem per arribar en cotxe serà la següent: sortirem de Llinars agafant la C-35 fins a Sant Celoni on agafarem l'Autopista E-15/AP-7 direcció Girona uns 58 quilòmetres per desprès agafar la sortida 6. El preu del peatge es de 6 euros per l'anada i altres 6 per la tornada, prenem direcció A-26 i ens incorporem a la carretera C-66 uns 23 quilòmetres, ens mantindrem a l'esquerra per agafar direcció A-26 Olot, continuem uns 10 quilòmetres per desprès agafar a mà dreta la sortida 75 cap a N-260z direcció GI-P-5233/Montagut i Oix/Sant Jaume de Llierca/Castellfollit de la Roca i finalment anirem direcció Oix, aquest tram de carretera es força estret, s'ha de vigilar en alguns revolts per si be algun cotxe de cara. Aquesta carretera uneix les poblacions de Oix amb Beget, l'últim tram de la carretera un cop haurem deixat la A-26 serà d'uns 20 quilòmetres aproximadament, arribarem a un veïnat anomenat la "Pera", allà estacionarem el cotxe a peu de carretera, hi ha espai per uns 5 o 6 cotxes, trobareu un cartell i un banc per seure. No baixeu l'estreta carretera (a mà esquerra) ja que és nomes pels veïns i no podreu estacionar, el cotxe a de quedar a dalt a la carretera GI-P-5233.


L'itinerari que farem serà circular, comença i acaba en el mateix punt, a l'àrea d'acollida que hi ha al nucli veïnal de Pera. Durant el recorregut podrem observar les comunitats vegetals més comunes de l'Alta Garrotxa: l'alzinar muntanyenc, la roureda de roure martinenc, la fageda, la pineda de pi roig i els prats humits de muntanya.

Àrea d'acollida del veïnat de Pera

Creuem la carretera i travessem un prat de pastura de bestiar

Trobem el primer cartell indicador de l'itinerari d'avui

Marques que haurem de seguir durant tot el recorregut

Començarem la ruta tirant carretera avall direcció Oix (sentit contrari per on hem pujat amb cotxe) i en qüestió de 50 metres trobem un cartell indicador de la ruta del Talló a mà Esquerra. Girem aquí per travessar un Prat de pastura de bestiar, vigileu per si us trobeu bestiar (no va ser el nostre cas). En 5 minuts anirem a para novament a la carretera que puja cap a Beget, recordeu, vam començar tirant avall però de seguida vam girar a l’esquerra per travessar el Prat amb la qual cosa vam continuar pujant suament direcció Beget. Un cop a la carretera avancem amb cura per un costat per vigilar amb els cotxes que hi puguin passar encara que es una carretera poc transitada, de seguida arribarem al següent cartell indicatiu (queda a mà esquerra) on comença una pista, hi ha una cinta pel bestiar, només cal travessar i continuar pista avall.

"Coll de Salomó" aquí deixem la carretera i agafem la pista a mà esquerra

Segon cartell indicador, veiem el temps i distancia


Comencem a gaudir d'unes vistes extraordinàries

Seguirem aquesta pista que porta a la casa dels Masos

La primavera ja es aquí


Fins aquest punt on deixem la carretera definitivament haurem fet uns 700 metres, la pista que agafem a continuació porta a la casa dels Masos. Cal seguir-la fins a la Collada, on conflueixen el GR-83 (Mataró – Canigó) i el PR-C 186 (sender de Camprodon). Seguirem en direcció oest uns 300 metres fins arribar al Coll Sagordi on trobarem un altre cartell indicatiu. Es tracta d’una clariana on s’ha d’agafar el camí que s’enfila en sentit sud-oest.

Pintures a seguir (verd-taronja)

Camí força ombri't pels alzinars

Travessem la tanca per arribar al Coll Sagordi

Tercer cartell indicatiu situat al Coll Sagordi

Aquí deixem la pista i ens enfilem a l'esquerra


En aquest punt deixem la pista principal i ens endintrem a un bosc de compte, es molt ombrat, els arbres que més abunden en aquesta part de la muntanya són: alzines i roures. Aquest lloc es coneix com "Pujant del Matxo i Pujant del Burro". És un tram de la ruta preciós però força dur a l’hora ja que el desnivell cada cop es més pronunciat, anirem guanyant alçada molt ràpidament. Travessarem una part molt divertida on hi ha grans blocs de pedra, el camí va fent siga sagas per evitar aquests grans blocs i poder així anar ascendint. Abans d’arribar a la següent cruïlla trobaríem un arbre monumental, es tracta d’un exemplar de roure fantàstic!

El camí del Matxo es molt maco de pujar

Pujant del Matxo

Un bosc preciós ple d'alzines i roures
 
Pujant del Burro


Cal dir que podeu anar molt tranquils durant tot el recorregut, ja que esta tot molt ven indicat, només cal estar ven atents per anar seguint les taques de color verd-taronja. A totes les bifurcacions importants trobareu els cartells indicadors també. Tota aquesta part de l'Alta Garrotxa es ven plena de porcs senglars, durant tota la ruta vam veure petjades seves i molts llocs furgats per ells, semblava que ens anessin seguint.

Només cal estar ven atents a les taques de color verd-taronja

En alguns punts arribem a trobar 3 indicacions diferents

Trobem també alguns hitos de pedra durant la pujada

Jessica també te la seva foto amb l'arbre

Jo amb l'exemplar de roure gegant

Es un arbre immens, val la pena aturar-se una estona a veure'l


El tronc principal es molt gruixut

Més clarianes a mesura que guanyem alçada

Jessica apunt d'arribar al pla del Talló

Seguirem pujant fins arribar a la cruïlla amb la pista de Resclusanys-Llonganya, en arribar aquest punt anirem cap a la dreta. A uns 300 metres, a l'esquerra, apareix una pista, que seguirem durant una mica més d'1 quilòmetre. Tota aquesta zona s'anomena pla del Talló. El camí tomba a l'esquerra (cap al sud) on arribarem a un punt molt eixarrancat pel pas de les vaques i l'aigua.

En aquest punt girarem a la nostre dreta per continuar per la pista


Canvia l'entorn, ara predomina el Faig

Travessem aquest petit prat per continuar l'ascens cap al cim



En aquest punt deixarem enrere el PR-C 186 i seguirem cap amunt (girar a l'esquerra) direcció al cim de la muntanya. Durant el camí d'ascens trobarem una àrea dominada per grans fajos, on en destaca un dels més gruixuts de Catalunya, amb un diàmetre de tronc de 1,70 metres i una volta de canó de més de 5 metres, es increïble, quin arbre tan gros allà plantat en mig del bosc.

Collada del Faig, deixem la pista per pujar a l'esquerra

Fageda

Veiem les branques del Faig gegant, quedem parats!

El diàmetre del seu tronc fa 1,70 metres

Jo amb el Faig gegant



Les seves branques són molt grans

Un selfie amb el gran Faig darrere nostre

Jessica amb un altre exemplar força gran de Faig

Continuem pujant desprès d’haver estat una bona estona fent fotos al enorme Faig, vam quedar ven parats, quin arbre, sembla mentida que estigui allà sol en mig de la fageda, hi ha d’altres de grans també però cap com aquest, es parada obligatòria.
 El cim i els vessants del Talló són ocupats, sobretot, per prats humits de pastura, amb taques de bosc de pi roig i faig. Quan les condicions són favorables es pot observar el fenomen del “hilltopping” de les papallones; les quals es desplacen fins al cim de la muntanya per augmentar les seves probabilitats d’aparellar-se. 

Apunt de fer cim, ara tot són prats de pastura

Cim del Talló, no hi ha cap punt geodèsic ni res, només aquestes pedres

Jo també tinc la meva foto al cim del Talló

Observem la població d'Olot al centre de la imatge

El Canigó mig cobert pels núvols

Tenim les grans muntanyes del Pirineu a tocar

Veiem els Gra de Fajol de la zona de Vallter

Creiem que dalt del cim trobaríem un punt geodèsic o alguna altre cosa que identifiques el cim però simplement vam trobar un munt de pedres, res més, el propi cim es tota la clariana (Prat), el punt més alt esta situat a 1.276 metres, disposa d’unes vistes meravelloses per això.
Vam aprofitar per dinar l’entrepà que dúiem a sobre, érem uns privilegiats ja que no hi havia ningú, tot era pau i silenci, la muntanya per a nosaltres sols. Vam trobar un lloc còmode on seure amb unes vistes esplèndides de Vallter i del Canigó, se’ns dubte un indret maquíssim on sembla que el temps s’aturi, estaríem dalt del cim uns 30 minuts abans de marxar.

Olot amb un dels seus Volcans al centre de la imatge

A la part dreta al fons de la imatge veiem el Volcà Croscat

Molt feliços d'haver fet un altre cim, un dia fantàstic


Seguirem el caire del cim cap a l'oest, com si anéssim direcció al Puig Ou, fins que enllacem amb el caminet que baixa cap a la collada en direcció nord-est. Veureu molts corriols, que no deixen de creuar-se, deguts al bestiar que pastura a la zona, només cal anar seguint les taques com fins ara.

Marxem, el cim ja queda enrere

El Puig Ou, aquest cim per un altre dia

El camí de baixada, trobem molts talps

Tram anomenat "les Colladiques"

En aquest punt, es pot deixar l'itinerari i seguir uns 150 metres en direcció oest (camí a l'esquerra) per la conca de recepció que alimenta el torrent de Porreres per anar a veure la font de Resclusanys. Nosaltres però no ho vam fer i vam continuar l'itinerari (al arribar al camí girem a mà dreta).

Collada de Resclusanys, nosaltres a la dreta

Trobem un altre cartell indicatiu, trencat per això, anem direcció Resclusanys

Restes de la casa de Resclusanys

Continuem per aquest camí direcció Resclusanys, s'observa un petit mur de pedra seca al costat esquerre del camí rodejat de prats de pastura. Passarem per la casa de Resclusanys que ens quedarà a mà esquerra, es una de les cases situades a més alçada de l'Alta Garrotxa (1.140m). Travessarem una tanca metàl·lica de color verd i recorrerem boscos de roure martinenc i faig per arribar novament al Coll Sagordi. Cal dir que aquest últim tram de tornada te un punt tècnic, seguint les indicacions deixarem la pista ample per endinsar-nos ven en mig d'una fageda, el desnivell que farem de baixada es força fresat ja que l’ inclinació del camí es important, a més a més tot era molt ple de fang amb la qual cosa dificultava més la baixada, finalment el camí ens conduiria a la pista més avall.

Travessem la tanca de color verd i continuem baixant

En aquest punt deixem la pista i ens fiquem al bosc a ma esquerra

Caminet de baixada entre fajos

"Serrat de la Barraca" Fageda per on transcorre l'últim tram de baixada

Un cop vam  deixar enrere el  tram de baixada força pronunciat entre fajos i fang i vam arribar novament al Coll Sagordi ja només ens quedaria refer el camí del Masos per arribar novament al nucli de Pera, comentar que justament al Coll Sagordi ens vam trobar amb una altre parella de caminaires molt simpàtics amb els quals vam estar xerrant uns minuts per comentar la ruta.


En aquesta cruïlla girem a la dreta, direcció Coll Sagordi

Bac de la caseta


I una altre ruta més per la saca! Ha estat un dia genial on hem gaudit completament sols de la muntanya durant tot el dia tret de la parella que ens vam trobar casi al final del recorregut. La Garrotxa mai et deixa indiferent, quines muntanyes tan precioses, ja tenim ganes de tornar un altre dia, esperem que us hagi agradat aquesta interessant ruta, fins un altre, salut i cames!



1.     Temps total de la ruta: 5:48 minuts
2.     Temps real en moviment: 3:42 minuts
3.     Temps aturats: 2:06 minuts 
4.     Distancia: 12,93 quilòmetres
5.     Desnivell positiu: 553 metres
6.     Desnivell negatiu: 555 metres



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada