El nostre logotip

El nostre logotip

divendres, 9 d’octubre de 2015

Santuari de Bellmunt per Sant Pere de Torelló (Osona) 13/06/2015

El Santuari de Bellmunt conegut com l'Ermita al cel suspesa (Jacint Verdaguer). Sortim de Llinars direcció Les Franqueses, anem a agafar l'autovia C-17 direcció Vic, hem d'agafar la sortida núm. 69 per anar a buscar la C-37, continuem recta fins a agafar la carretera BV-5224 fins a la població de Sant Pere de Torelló. Ens plantem amb cotxe en una hora escassament. Un cop aquí travessem el poble seguint la carretera fins a arribar a un revolt a mà esquerra, un cop aquí ens aturem a mà dreta (senyalitzat carrer del Mas) també hi ha algun cartell indicatiu del parc si no recordo malament, veureu que hi ha una esplanada força gran on poder deixar el cotxe ven aparcat. Vam iniciar la ruta a peu de carretera seguint el camí PR-C45 blanc i groga direcció Bellmunt (5 quilòmetres) segons les indicacions. El camí comença a 200 metres aproximadament a un revolt a mà dreta, nosaltres anem a l'esquerra, es diu el Camí de Pedroses. 

Cartell indicatiu a l'inici del Camí de Pedroses


 Durant el recorregut anirem travessant diferents Masies, es tracta d'una pista en bones condicions, va pujant però és molt còmode de fer, ja que el desnivell no és molt considerable.


Masia "Comes" que travessarem a mà esquerra.

Anem tota la família pujant amb força ganes!

Un tam més suau, Jessica i Cristina van al cap d'avant.
 Arribarem a un encreuament de camins on trobem un altre cartell que ens indica el camí a seguir, serà poc més de 2 quilòmetres però no seran pas com els que havíem fet fins ara...


Cristina molt animada tira del grup.

Jessica entre els pares.

Hi ha trams que són totalment de roca!
 Des de l'encreuament en tot moment el camí es ven marcat amb pintades rodones de color taronja, també trobarem pintades de color blanc i vermell, aquestes pertanyen al GR-151 "Camins del Bisbe i Abat Oliva".

Marca a seguir!!


Jo fent l'indi.....

Anem guanyant alçada i podem apreciar la carretera que puja fins al Santuari.


GR-151
Alguns trams del camí són realment durs, hi ha parts on només veiem pedres per a tota arreu. Ens adonem que aquest corriol va desenbocant tota l'estona a la carretera! Un cop surt a la carretera que puja al Santuari es torna a ficar dintre del bosc de seguida, serà així fins a arribar dalt de tot.


El pare donant un cop de mà a la mare.

Ens trobem amb un petit monument a la Verge de Montserrat, aquest ens queda a mà esquerra pujant la carretera, només caminarem 5 minuts per aquesta i de seguida ens trobarem el corriol novament que es fica al bosc a mà dreta.


Vicky ets una campiona!

Jessica, Raquel, Cristina i Ivan.

Tram força pedregós.

Ens trobem amb algunes lianes espectaculars!

Fruits vermells del bosc!
 Sortim a la carretera novament i veiem que hi ha una font, aprofitem per descansar 10 minuts i menjar alguna cosa abans de reprendre el camí. De moment estem gaudint molt a pesar de la duresa d'aquest fantàstic corriol que de vegades sembla que estiguem ven al mig de la selva a Costa Rica un lloc d'aquests!


Aprofitem per agafar aire.



Quina felicitat!!

Això és la selva deu meus....

La cosineta s'ho va passar molt bé aquest dia.


En una de les sortides a la carretera ens vam trobar amb un exemplar fantàstic d'alzina, era molt gran i majestuós. El camí continua pujant justament darrere seu, es ven indicat en tot moment i el temps de pujada depèn del ritme de cadascú.


Fantàstica alzina!


 Continuem pujant, el corriol és un pèl pesat però aviat tindrà la seva recompensa tant d'esforç. En un gir de cop sortim a un clar i ja podem veure per primera vegada el Santuari de Bellmunt, en qüestió de 15 minuts i serem a dalt de tot.



Podem veure la carretera com serpenteja per la muntanya.

Començant per l'esquerre: Manel, Vicky, Jessica, Raquel, Cristina i Ivan.

Un altre fotografia, aquesta vegada i estic jo!
En la següent imatge es veu el pàrquing pels cotxes, nosaltres seguint el corriol hem anat a sortir allà mateix, justament al costat dret de la imatge on fa aquesta forma de punta per dir-ho d'alguna manera.



La gran Creu de ferro sembla que pugui tocar el cel.

Impressiona molt veure el Santuari aquí dalt.

Algú ens observa amb molta curiositat....

De quina Au rapinyaire serà aquesta ploma?

 
Estem dalt de tot, una foto per celebrar-ho!






Les cabres ja marxen, alguna tenia cara de mala llet.


Dúiem a sobre els entrepans per dinar tal com solem fer sempre, vam seure als bancs que hi son entre el Santuari i la gran Creu per poder contemplar les fantàstiques vistes, el dia es va anar tapant cada cop més durant tot el matí. Mirant a l'horitzó veiem les cortines d'aigua com queien sobre les poblacions del voltant, fins que de cop es va girar el vent i va portar la pluja cap a nosaltres. Va ser tot un espectacle com vam haver de córrer, sort del bar que hi ha al Santuari, vam demanar uns cafès mentre veiem com plovia, l'espera es va allargar uns 20 minuts!


Fent el cafè.

Font de St. Marc


Preparats per marxar, la pluja ja havia passat.


Un cop ens vam posar els impermeables, ja estàvem preparats per marxar, teníem tres opcions en aquell moment, baixar per la carretera sense deixar-la en cap moment, fer el camí que havíem fet de pujada, cosa que vam descartar per com podia estar el corriol amb tota la pluja que havia caigut o agafar un altre camí que sortia un cop passat el pàrquing de cotxes. Vam agafar la tercera opció, ja que el principi del camí no es veia malament i així fèiem alguna cosa diferent.




Som-hi!

Adeú amiguetes!



El Santuari constrüit sobre la roca viva.



Agafar la tercera opció al final va resultar ser fatal, al començament el camí semblava en bones condicions, hi havia una mica de fang però res que ens hagués de preocupar. Vam anar abaixant però al cap de 10 minuts el camí va començar a empitjorar moltíssim, cada vegada hi havia més fang, a trams corria l'aigua que la pluja havia deixat sobre nostre, vam dubtar que era millor si continuar o fer mitja volta, en aquest cas agafaríem l'opció incorrecta que va ser continuar per aquest corriol en tan mal estat. La baixada es va fer molt llarga i complicada pel fet que el terra relliscava molt, baix haver de guardar la càmera de fotos per això de la baixada no hi ha cap fotografia.

Aquí agafem el camí que ens dura fins baix de tot.

El Santuari ja ens queda molt lluny.
Un cop s'acaba el corriol que tant ens ha fet patir, anem a parar a uns camps de cultiu que haurem de travessar i de seguida ens trobarem amb una bonica Masia que la veritat no se quin es el seu nom.


Preciosa Masia, el camí transcorre per la part esquerra de la foto.

Pista més còmoda per la qual caminarem fins a la carretera.

Ens trobem amb aquesta imatge d'una Verge la qual queda a la dreta.

Al fons la Cinglera del Collsacabra.


Gran llosa de pedra que queda a mà dreta del camí.
Al cap de fer uns 20 minuts arribem a la carretera que ens durà fins al poble de Sant Pere de Torelló on tenim el cotxe, farem un tram d'un quilòmetre aproximadament amb molt de compte sempre ven arrambats al marge. Teníem l'opció d'anar per un camí alternatiu que surt des d'una zona de lleure que hi havia més endavant però tots estàvem molt cansats i fer aquest camí potser eren 10 minuts més i la gent volia arribar el abans possible.

En aquest punt sortim a la carretera.


En 10 minuts arribem al pàrquing on tenim el cotxe, deixem les motxilles i decidim anar a fer un cafè per treure'ns el fred de sobre i comentar l'experiència d'avui. Trobem un bar prop de l'Església (no la vam poder visitar perquè era tancada) i prenem un cafetó. Per posar punt final a aquesta aventura només sortir per la porta del bar va començar a caure calamarsa d'una manera exallerada, va tocar córrer fins al cotxe però això no va evitar que acabéssim ven molls!



Façana de l'Església Parroquial de Sant Pere de Torelló.

  1. Temps total de la ruta: 6.50 minuts
  2. Temps real en moviment: 5.50 minuts
  3. Temps aturats: 1 h 
  4. Distancia: 14 km
  5. Desnivell positiu: 805 m
  6. Desnivell negatiu: 790 m

NOTA: Les dades d'aquesta ruta no són del tot encertades, ja que el meu GPS POLAR es va aturar a mitja baixada hi ha part, vam trigar molt a baixar a causa del mal estat del corriol. En condicions favorables el temps té que ser menys.